Lanbasar
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell i bé cultural  | |||
| Obertura | segle VII 5 setembre 1102 | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | ruïnós | |||
| Estil arquitectònic | arquitectura sassànida Nizari architecture (en)  | |||
| Material | pedra | |||
| Altitud | 1.251 m | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Rudbar-e Shahrestan Rural District (Iran) (en) | |||
| Lloc | Alamut | |||
| ||||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Data | 2026 (?a Sessió) | |||
| Identificador | 1770-002 | |||
| Patrimoni nacional de l'Iran | ||||
| Data | 29 abril 2003 | |||
| Identificador | 8571 | |||
Lanbasar (Lambasar, Lamasar o Lammasar) fou una de les fortaleses dels ismaïlites al nord-oest de Pèrsia, que fou arrabassada el 1102 al comandant local per Buzurg-Ummid, lloctinent i després successor de dai Hasan-i Sabbah. Les seves ruïnes encara es conserven; estava situada en un pendent molt fort (trenta graus) i fàcilment defensable, on la superfície semblava un tronc cònic mesurant 480 metres per 190. Estava al districte de Rudbar a la vora del Shah Rud, afluent del Sefid Rud, a 43 km al nord-oest de Qazvín. Fou assetjada sense èxit pel sultà seljúcida Muhammad I Tapar (1105–1118) el 1117. El 1257 el dai ismaïlita es va sotmetre als mongols amb 40 fortaleses, però Lanbasar va oferir resistència al general mongol Dayir Buka (1257-1258) igual que la fortalesa de Girdkuh (que encara va resistir més temps).
Les ruïnes foren descrites per Freya Stark el 1931 i per Ivanow el 1958.
Bibliografia
[modifica]- F. Stark, The valleys of the Assassins, Londres 1936
- W. Ivanow, Alamut and Lamasar, two medieval stringholds in Iram, Teheran, 1960.
- P. J. E. Willey, The castles of the Assassins, Londres 1963.